Feeds:
Entradas
Comentarios

Posts Tagged ‘conflictos corruptos’

En este artículo en El País de  ORIOL GÜELL – Madrid – 15/12/2008 se demuestra lo mal que esta la situación en algunos países de África, en lo que respecta a solidaridad y a la putrefacción de la mayor parte de gobiernos africanos, corruptos por culpa del poder y el dinero.

La ONU ha creado un informe en el cual se demuestra que el gobierno de Ruanda ha participado en la rebelión de tutsi en el Congo y que el ejército del Congo comparte negocios con milicias hutus aliadas que participarán en este conflicto.

Esta participación del gobierno Ruandés se traduce en el reclutamiento de soldados y aquí está lo más repugnante, en este grupo de soldados una parte eran niños.

También se puede ver la participación y ayuda por parte de Ruanda en el ataque de tanques, etc.

No solo es denunciable esta participación, si no que haciéndola, violaron un número de leyes y derechos humanos.

Entrada: Carlos Quintero

Anuncios

Read Full Post »

 

santiago_tazon

Este es el portal de Santiago Tazón y entrada a los contenidos detazon.org. Agrupa diversos proyectos socio-culturales sobre el continente africano, especialmente Africa Subsahariana. La iniciativa se desarrolla en torno a mi tesis doctoral en la Universidad de Zaragoza y obedece a la escasez de recursos en castellano sobre el tema. El tema central de mi doctorado son los conflictos, y el estudio de los conflictos africanos actuales resulta prioritario. El desarrollo separado de comunidades o apartheidocupa, a su vez, un papel preponderante en este estudio. Un weblog sobre conflictos africanos en castellano, AFRIBLOG y la propia elaboración de la mencionada tésis aportan contenido a este website.

El weblog ha sido un éxito y se ha convertido en el verdadero protagonista de este website, con dos ediciones y ya mas de 10000 visitantes, AFRIBLOG empieza a ser citado, comentado y a interactuar con otros medios interesados en el continente. Intenta ofrecer OSINT* africana.

Algunos lo han denominado Periodismo 3.0

santiago_tazon_articulos

Entrada: Lola Rodríguez

Read Full Post »

INDEPENDENTDOCSTV

Unai Aranzadi viajó en noviembre del 2008 a la República Democrática del Congo. El solo realizó -por primera vez en la historia de la televisión española- las funciones de cámara/editor, productor..

http://www.youtube.com/watch?v=PlkY2fsxQaU

Entrada: Lola Rodríguez

Read Full Post »

 

"Guerra y Olvido"

"Guerra y Olvido"

Guerra y olvido : la Unión Europea y la prevención de conflictos en Africa Subsahariana
Aguirre, Mariano (coord. y presen.)
Bruhn, Cecilia (coord.)

 

El África subsahariana es un territorio fuertemente castigado por guerras fraticidas que se perpetúan años y años. Muchos de estos conflictos no reciben ningún tipo de atención por parte de la comunidad internacional ni de los medios de comunicación .

Entrada: Lola Rodríguez

Read Full Post »

Sandra Balsells. Premio Ortega y Gasset 2006

Sandra Balsells. Premio Ortega y Gasset 2006

Por Laura Torrent

Que li ha aportat a nivell personal el fotoperiodisme?

Moltes coses. La possibilitat de viatjar i d’ entrar en realitats que a mi personalment m’ interessaven molt i que a l’ hora he pogut documentar com a fotògrafa i també doncs m’ ha aportat moltes vivències personals molt frapants, molt transcendents que segurament en el meu entorn personal no hauria tingut i a més la capacitat de poder difondre aquestes feines i per tant apropar realitats llunyanes al públic.

 

La opinió pública està tan saturada de informació que ha creat una “escorça” davant els conflictes constants?

Jo crec que això és un problema que no incumbeix gaire al fotògraf en el sentit que la societat no és una cosa estàndard, uniformitzada, sinó que dintre de la societat hi ha gent sensible, que és capaç de prendre consciència de com està el món actualment a través de les fotos i que hi ha gent que és molt de pedra i no els produeix cap sentiment. Òbviament els que fem aquest tipus de treball pensem que hi ha seccions importants de la societat que encara són capaços de reaccionar davant d’aquest tipus d’imatges, perquè sinó no tindria cap lògica el treball que fem.

 

Val la pena arriscar tant, inclòs la vida, per obtenir aquestes imatges?

Considero que val la pena depenen de les conviccions de cada fotògraf i de cada informador, és a dir si d’entrada dius val la pena, per sentit comú diria que no, però tu quan vas a un conflicte no penses que et passarà alguna cosa, tot i que passa, lògicament. Jo crec que si tens unes conviccions profundes i genuïnes doncs jo crec que un pensa que fer aquesta feina si que té molt sentit, que val la pena i que sempre penses que la mala sort no et tocarà a tu.

 

Un reporter es fa o neix?

Jo crec que hi ha coses que si que són de caràcter, de  inquietud, la capacitat de resoldre allà on vagis, la predisposició a saber explicar històries però hi ha moltes coses que van unides a la formació. Ningú a nascut sabent. Tenim unes característiques que fan idoni per un tipus de feina, si, però tot això cadascú ho ha de fomentar, per tant hi ha una cosa de la part caracterològica i una altra part de la formació.

 

Què és el que li atrau a l’ hora de començar a treballar com a fotògrafa en un conflicte?

A vera, aquí sempre hi ha un mal entès. A l’ hora de començar el conflicte de Iugoslàvia, en el meu cas, no anava a cobrir el conflicte sinó que anava a cobrir la desmembració del país et trobes allà i al cab de deu dies esclata la guerra i has de decidir. Jo d’entrada, si hauria decidit anar a un país en conflicte? Doncs potser no. Jo anava a cobrir un procés de desintegració d’ un país de l’est que era un tema històric molt important i de sobte et trobes amb que les coses canvien molt ràpidament i has de prendre decisions. Ara, quina decisió vaig prendre de forma molt pensada i decidida? Que volia treballar allà i que em veia capacitada per treballar en aquell tipus de condicions. Perquè? Doncs perquè t’identifiques amb la gent, perquè penses que és la teva forma de poder actuar, de forma molt passiva, pertany a motivacions clares.

 

Com creu que s’hauria d’enfocar el tema de la immigració? 

Primer amb molt de respecte, jo sempre penso que amb el tema de la immigració, a vegades es donen unes fotos, que jo crec que s’han de donar fotos dures, però que només les donem quan són immigrants, quan és la nostra pròpia població, no. Aleshores jo crec que aquí s’haurien de donar, en general, imatges  més impactants, dures, quan parlem quan parlem de tragèdies provocades pel propi ésser humà. És a dir que les pasteres, en el fons, són tragèdies provades pel ésser humà. Perquè trafiquen amb persones, perquè van amb barques sobresaturades de gent, etc. Per tant, primer penso que caldria donar aquest respecte i després sobretot, haurien de contribuir les imatges a anar perdent aquesta indiferència que sentim pels immigrants.

 

L’ ideal de cada persona, és arribar a ser ciutadà del món. Es pot aconseguir?

Depèn de la forma de ser. És a dir si tu estàs vitalment bé, ets una persona inquieta i t’ interessen les coses que hi ha més enllà del teu barri, tu pots estar bé a qualsevol país del món i a qualsevol situació. Ara, si ets una persona amb difícil capacitat de mullar-te amb les coses, intolerant amb forma de vida diferents a les nostres etcètera, és evident que no pots ser ciutadà del món. Per ser ciutadà del món, s’ha de viatjar, s’ha d’ aprendre dels altres i s’ha de intentar amollar-te als sistemes de vida que et trobes.

 

Últimament està creixent el número de ONG, a pesar d’ ésser les primeres en acudir als conflictes, corren perill d’acomodar-se?

Si, és clar. Crec que hem de ser molt crítics i autocrítics amb tot el món de la cooperació, perquè correm el risc, això ja ha passat, de que hi hagi un cert “aburgesament” i s’acabin convertint en una empresa que dona serveis a un voluntariat però no deixa de ser una empresa. Home, els paràmetres d’empresari han d’estar perquè sinó s’ensorrarien però el que no pot ser es que això sigui lo primer. Jo crec que hi ha ONG que han perdut una mica de vista quina és la finalitat última d’aquella institució. El que no pot ser és que ens convertim en grans “blocs mastodòntics” que al final la meitat del ingressos van a parar a mantenir una logística i una infraestructura extraordinàriament cara.

 

En quin moment o posició està respecte a aquests temes, Espanya?

No sabria dir-te perquè hi ha moltes ONG aquí que no són autòctones sinó que són seus de ONG internacionals absolutament immenses com seria Oxfam o Creu roja, per tant, quin paper juguen aquí? Doncs no gaire diferents de la resta. Aquestes ONG tenen una capacitat de penetració internacional brutal. L’altre cosa seria veure quines ONG locals, autòctones tenim, el Raval és un bon exemple. És un barri amb molts problemes de marginació, de densitat d’emigració etc i esta ple de ONG locals autòctones que treballen a petit nivell i que estan fent feines molt positives, jo crec.

 

Com veu el futur?

El que seria el món de les injustícies socials, el futur no el veig gaire esperançador, en el sentit que vivim en móns molt separats; un primer món ric, sobresaturat de béns i cada vegada més indiferent amb al tercer món, que és el que prima al món. La quantitat de gent de viu per sota dels obralls de la pobresa quadruplica, multiplica deu vegades a la gent que viu en el primer món, per tant és un món que no deixa espai a l’esperança. Ara, hi ha actuacions petites, ONG, d’ individus, que permeten creure que això pot millorar una mica. En quant al futur de les ONG, doncs que no es perdi de vista que són organitzacions humanitàries i no empreses.

Entrada: Laura Torrent

Read Full Post »

 

"Diamante de Sangre" Edward Zwick (2006)

"Diamante de Sangre" Edward Zwick (2006)

 

Diamante de sangre”, que tiene como telón de fondo el caos y la guerra civil en que se vio envuelta Sierra Leona en la década de los 90, es la historia de Danny Archer (Leonardo DiCaprio), un ex-mercenario de Zimbabwe, y de Solomon Vandy (Djimon Hounsou), un pescador de la etnia mende. Ambos son africanos, pero sus historias y sus circunstancias son completamente distintas hasta que sus destinos coinciden en una búsqueda común para recuperar un raro diamante rosa, el tipo de piedra que puede transformar una vida…o acabar con ella. Solomon, que ha sido separado de su familia y obligado a trabajar en los yacimientos de diamantes, encuentra la extraordinaria gema y la esconde con gran riesgo, sabiendo que, si le descubren, le matarán al instante. Pero también sabe que el diamante no sólo le podría proporcionar los medios para salvar a su esposa y a sus hijas de una vida como refugiadas, sino también a rescatar a su hijo Dia, de un destino aún peor como niño soldado. Archer, que se ha ganado la vida intercambiando diamantes por armas, se entera de la existencia de la piedra escondida de Solomon mientras se encuentra en prisión por contrabando. Sabe que un diamante de ese tipo es un hallazgo que sólo sucede una vez en la vida, lo bastante valioso como para permitirle salir de África y alejarse del ciclo de violencia y corrupción en el que ha participado de buen grado. Aparece Maddy Bowen (Jennifer Connelly), una idealista periodista norteamericana que está en Sierra Leona para averiguar la verdad que se esconde tras los diamantes ilegales, poniendo al descubierto la complicidad de los líderes de la industria diamantífera, que han elegido los beneficios sobre los principios. Maddy busca a Archer como fuente para su artículo, pero pronto se da cuenta de que él la necesita aún más a ella. Con la ayuda de Maddy, Archer y Solomon se embarcan en un peligroso viaje a través de territorio rebelde. Archer necesita que Solomon encuentre y recupere el valioso diamante rosa, pero Solomon busca algo mucho más preciado… a su hijo.

Entrada: Beatriz Llaca

Read Full Post »

 

Niño en Sierra Leona. (Foto: REUTERS)

Niño en Sierra Leona. (Foto: REUTERS)

Insisto mucho en el tema de los niños soldado porque considero que es uno, por no decir, el problema más importante de las guerras africanas, en los que menores de edad están obligados a luchar aun sabiendo que les espera una muerte segura. Sus cuerpos son débiles y su preparación militar escasa, ¿como pueden sobrevivir dos niños de bandos opuestos con un fúsil en la mano cada uno?

 Las ansias de poder a nivel internacional llegan a tal extremo que ni siquiera somos capaces de darle la oportunidad a un niño de vivir una infancia feliz, si no que se les obliga a trabajar y a luchar, en lugar de a estudiar y a jugar que es lo único que deberían estar haciendo.

Instintivamente, si a un niño le das un arma la disparará, y más aun si previamente se le ha lavado el cerebro con mentiras acerca del bando contrario. Si le felicitas por matar a un “enemigo”, se le estará educando a ver el matar como algo positivo, por lo que crecerá, y seguirá creyendo en lo que le han enseñado.

Desmovilización en Sudán. (Stevie Mann)

Desmovilización en Sudán. (Stevie Mann)

Entrada: Beatriz Llaca

Read Full Post »

Older Posts »